La Garriga - Presa de contacte!!

Aquest diumenge ens varem reunir l'Oscar en Sergi i Jo, per fer novament la primera sortideta de l'any.
Quedem a primera hora per recollir-nos a tot i muntar les bicis al cotxe, fem camí cap a La Garriga, sns varem trobar a casa del Sergi, que aviat vindrà a viure-hi.

Repassada de pressions de les rodes, un cafetó i cap a la muntanya.

Dissabte a la nit vaig estar cercant al wikiloc algunes rutes pels voltants que fossin assequibles per fer un retorn als pedals una xiqueta suau, després de varis mesos sense pujar a la bici.
Vaig trobar-ne unes de entre 18 i 30 km, però per error al final només vaig carregar al GPS la més llarga, que de fet es una modificació del la ruta original, ja que la nostre idea era anar a la senyera que es veu des-de el poble.

Va resultar que al final es varem apropar molt, però na varem "fer el cim" jejeje, es a dir, no varem arribar a la Senyera.

Aquí va començar la primera baixadeta del dia, que ens va portar fins el pas a nivell, va estar interessant, algunes fotos i continuem.
Al final de la baixada arribem a la carretera, girem cap a la dreta en direcció a Vic, just al sortir del poble a la rotonda tombem a la dreta per enfilar el camí que a partir d'aquest moment es de pujada constant fins arriba a dalt, una pujada de entre el 8 i el 10%.
A mitja pujada començo a sentir sorollets al canvi i les marxes salten, cosa que diu que alguna cosa no va bé, parem i ens adonem que hi ha una baula de la cadena que s'ha obert, gràcies a que Oscar portava recanvis, reparem la cadena i continuem.
Tot seguin amunt arribem al que sembla una Ermita, no, no ho sembla, ho és!!, es la Ermita de Sant Cristòfol de Monteugues.
Allà ens troba el Daniel u noi de La Garriga i li preguntem per on van els camins que hi hà, ens diu que un cap al Figaró, l'altre cap amunt, però no se'n recorda gaire, al final decideix venir amb nosaltres.

Seguim pujant fins "Can Valls" i es allà on no sabem per on hem d'anar, agafem pujada cap amunt i uns metres mes enllà torno a trencar la cadena, per segona vegada gràcies a Oscar tornem a reparar-la, i en aquest moment degut a l'hora que era ja decidim tornar.
Comencen les baixades, arribem a l'Ermita un altre cop.

Agafem el corriolet que hi ha just al davant i que ens porta directes a la pista, una drecera molt divertida, podeu veure-ho als vídeos. Seguim baixant a "saco paco", eh Daniel?, com es nota que coneix la zona, per que baixa molt bé amb la seva Merida rígida.
Baixem, Baixem i baixem i arribem un altre cop al punt on varem començar a pujar, ens dirigim cap el poble i el Daniel s'acomiada fins la propera, esperem que sigui aviat!!
(Daniel, si deixes un comentari amb el mail t'afegiré a la llista per que rebis els mail de les quedades).