Bé, abans de rés tornar a Felicitar a l'Eli per el seu Cumple!! Per molt anys.

Després un breu resum del que va ser la sortida des-de la meva perspectiva!!
Espero que els altres aportin la seva, per tal de donar mes visions del que va ser.
Dir que va ser un dia "estupendo" per la practica del BTT i d'altres activitats a l'aire lliure.
Una bonissima sorpresa també el trobar-me amb tanta gent al punt de trobada, per odre alfabètic:
Albert
Alex
Dani G
Dani S
Eli
Jordi
Jose
i el burro l'últim, Jo.

Després de la fotiqui de rigor (que es va esborrar) comencem a pujar per Can Masdeu fins el Pàrking de dalt, no sense abans tenir un petit "pique" amb uns/unes bikers que ens varen passar tot pujant, al arribar a dalt reunió un altre cop, (això sembla escalada) i decidim per on anem!!

Després de passar per segona vegada una de les noies, i establir una mica de conversa, decidim anar a buscar la trialerilla que va a parar a la cadena de la carretera, tot just arribant a baix pateixo una lleu caiguda que sembla ser que no es res,ni tant sols una rascadeta, però.....

Decidim pujar per la carretera fins al pont de fusta, pugem i ens dirigim cap a la trialera del "Cementiri" no sense escollir abans entre d'altres opcions:
Trialera que baixa a Cerdanyola.
La trialer del mig
La tradicional del Cementiri

Acabem decidint-se per la tradicional, una vegada abaix, no sense alguna dificultat psicològica per part meva (aquí em vaig "trencar" la cara), continuem avall, a la primera corba decidim agafar el segon tram, uns a peu i l'Alex amb bici que ens portarà al costat del rierol que corre per allà, petita aturada per saludar a l'Aleidis, (Eh nois deixeu de mirar).
Una vegada ens trobem amb el camí de Can Catà, comencem a pujar, no sense algunes molèsties al meu genoll, tornem a fer reunió i decidim pujar pel camí tradicional de tota la vida, cuatre corbes i la carretera, ens re-agrupem a la cadena on havíem arribat amb la primera trialera i pugem per la pista, aquí el meu genoll sembla que s'ha escalfat i faig una pujada mai vista, avançant a tothom i arriba'n a dalt amb la roda de l'Albert enganxada a la meva.
Un cop allà (Forat del Vent) El meu genoll diu que prou i les Braves, els companys les faran a un Bareto que coneix l'Eli, les de "Casa Juaco" no valen la pena, només la Cambrera!!.
Baixem per "la Bassa" ja que Santa Eulàlia semblava una "Romería", tornem a re-agrupant-nos a la cadena, i jo cap a cas i els altres a celebrar el cumple.
Vaig arribar a casa com vaig poder, ja que gairebé la meitat del Passeig de la Vall d'Hebrón la vaig tenir que fer amb un sol pedal, ja que no podia doblegar el genoll.
A la tarde cap a Urgències, radiografia i envenatge compressiu des-de el turmell fins el maluc.
Tinc hora amb el Trauma per dissabte que be, així que em sembla que estaré de baixa durant una bona temporada.
Ja aniré informant.